dilluns, 27 de desembre del 2010

Fins i tot l'aire

Esgotat,
en un bucle
sense fi aparent,
provo de treure el coll
de l'aigua,
però fins i tot l'aire és líquid.

La meva boca,

ara un llac
sense paraules,
espera retrobar-te
nedant en el
reflex de la lluna.

divendres, 24 de desembre del 2010

diumenge, 19 de desembre del 2010

Esperança

Colpida i pietosa,
la meva ombra
dibuixa l'estàtua
d'estelles de sal
que ara sóc jo,
amb l'esperança
que,
fent-hi nit,
la teva nua humitat
em faci renéixer.

dijous, 16 de desembre del 2010

Tarda de diumenge

Microscòpic,
el ratolí
xerrica pels racons,
mentre l'estranya munió
de gats taronges,
turqueses i daurats
miren a una altra banda,
enfitats...o...
potser temerosos.
Alhora, dolçament,
la mestressa,
feta un vuit,
absorta,
tira línies
amb la mirada
tot buscant maletes perdudes,
asseguda sobre el mar
i flanquejada pel sol.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Xifrers

El savi jardiner,
amb cor de lleó,
podava i donava forma
sense descans
al fruit del seu desig.

Tant ho va fer,
que aquest
no es va atrevir a brotar,
sinó que va morir,
això sí, però, bellament convertit
en un magnífic res...
universal i caduc com ell.

dijous, 9 de desembre del 2010

ulls vegetals

Recolzat en un diminut
castells de cartes,
l'insignificant tucà,
amb els seus amorosos
ulls vegetals,
guaitava la immensitat,
calibrava i meditava
on va errar,
ignorant de la fragilitat
del món que l'envoltava,
feliç, orgullós, confiat,
incapaç, però,
d'aprendre dels seus errors.
El seu acromàtic plomatge,
lluny d'ajudar-lo,
l'empenyia sempre
al desastre.

divendres, 3 de desembre del 2010

Erebus

Parets blanques,
i una finestra negra.
Dins de casa,
la buidor
m'aclapara
i, fora,
ara, de nit,
no hi veig
res de res.
Potser
res no hi ha ja,
i tot s'ha fos ,
com la gebrada
del meu grèvol
a qui els pit-roigs
han despullat
de tot fruit.
Parets blanques,
buides,
com jo,
reflectit i,
enmirallat,
sense més,
en la negror
de la finestra.

Potser sóc
això...
un reflex,
sense més.