dimarts, 24 de maig del 2011

Ulls


Si els meus ulls poguessin, per un cop,
convertir-se en mans,
t’acariciarien avui com fa temps que ho fan,
sense barreres ni fronteres,
amb el desig que sempre han llegit
en els teus moviments i somriures mal dirigits.

Aquests ulls que despullen la teva ànima,
però que no t’han pogut fer seva,
ulls atrevits, encauats en un cos
que no gosa realitzar tot el que ells,
veïns del meu cervell, voldrien,
ulls que, quan arriba la nit, descansen
i somnien amb mans valentes.

8 comentaris:

  1. Guauuu! sense paraules, m'has deixat sense paraules. M'encanta.
    un petó

    ResponElimina
  2. Compte... quin era aquell personatge... bíblic? que es va treure els ulls per no pecar... o ho he somniat? ;)

    dos petons

    ResponElimina
  3. "Ulls que no veuen cor que no dol...". De vegades els ulls no ho són tot. Sembla que tinguem les diòptries al tacte...

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina