dijous, 15 de desembre del 2011

Lluita

La foscor m'enlluerna cada dia
i he après a guarir-me'n,
però
el seu silenci s'endinsa, sibilí,
on no només visc jo i, traidor,
us allibera a tots alhora,
la vostra cridòria m'eclipsa,
un repte no conquerit,
i retorno a la llum.
Demà,
la lluita continua.

6 comentaris:

  1. La lluita continua cada dia i si no malamemt.
    Gràcias per lo de "nena" tan carinyos que m'as dit
    al altre post.

    Una abraçada maco.

    ResponElimina
  2. La foscor enlluerna pel contrast amb el sol quan surt. Seria una metonímia, sense la foscor no tindríem el contrast per adonar-nos de la claror.

    El silenci i la cridòria serien paral·lels a la foscor i la llum. Una cridòria del dia que a mi també m'eclipsa, impedint d'aconseguir el repte de tenir una foscor en silenci.

    Costa, però val la pena!

    ResponElimina
  3. pensava que una metonímia era una altra cosa... jo diria que el poema està basat en l'antítesis :)

    salutacions cordials

    Núria-nebuloses

    ResponElimina
  4. Núria: per a mi és una metonímia perquè la llum del dia és de costat amb la nit, i només s'agafa la llum del dia. Em sembla que és massa rebuscat, però.

    ResponElimina
  5. La foscor i el seu silenci , ens tenen presoners. La llum ens allibera, lluitem perquè ens envolti sempre...Però també hi podem trobar el silenci en la claror...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. No totes les nits són fosques, ni tots els dies clars. Per sort, el sol sempre torna a sortir i ens brinda l'oportunitat de seguir lluitant, tot i que en el fons, reconec que no m'agrada pensar que la vida és una lluita...

    Petons!

    ResponElimina