Com gotes de vidre fos,
les llàgrimes regalimen pel teu cos,
cremant,
-dolor necessari
mentre el temps
els proporciona la facultat
de reflectir móns ignots.
les llàgrimes, ostres! sabeu aquells sabors que coneixeu de petit i que a voltes retrobeu?...tocar una llàgima amb la punta de la llengua, el mateix sabor de la infantesa, com un plat tan ben cuinat amb els mateixos ingredients que no canvia de la fórmula original, i és que es pot plorar per diversos motius, però un plor sempre té aquell mateix gust.
Llàgrimes que cremen...
ResponEliminaPenso que el dolor, mai és necessari, encara que sigui per fer temps, per esperar que les llàgrimes reflecteixin mons ideals...
ResponEliminaEl dolor forma part de totes les vides, és necessari per créixer. Tal com diu el poema, per reflectir móns ignots.
ResponEliminaTeniu raó, moltes vegades créixer va de la mà d'unes quantes llàgrimes. Trist, però real. Molt bonic.
ResponEliminales llàgrimes, ostres! sabeu aquells sabors que coneixeu de petit i que a voltes retrobeu?...tocar una llàgima amb la punta de la llengua, el mateix sabor de la infantesa, com un plat tan ben cuinat amb els mateixos ingredients que no canvia de la fórmula original, i és que es pot plorar per diversos motius, però un plor sempre té aquell mateix gust.
ResponEliminaPetons