dilluns, 30 d’abril del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. V de L

Com gotes de vidre fos,
les llàgrimes regalimen pel teu cos,
cremant,
-dolor necessari
mentre el temps
els proporciona la facultat
de reflectir móns ignots.

5 comentaris:

  1. Penso que el dolor, mai és necessari, encara que sigui per fer temps, per esperar que les llàgrimes reflecteixin mons ideals...

    ResponElimina
  2. El dolor forma part de totes les vides, és necessari per créixer. Tal com diu el poema, per reflectir móns ignots.

    ResponElimina
  3. Teniu raó, moltes vegades créixer va de la mà d'unes quantes llàgrimes. Trist, però real. Molt bonic.

    ResponElimina
  4. les llàgrimes, ostres! sabeu aquells sabors que coneixeu de petit i que a voltes retrobeu?...tocar una llàgima amb la punta de la llengua, el mateix sabor de la infantesa, com un plat tan ben cuinat amb els mateixos ingredients que no canvia de la fórmula original, i és que es pot plorar per diversos motius, però un plor sempre té aquell mateix gust.

    Petons

    ResponElimina