dimarts, 4 de desembre del 2012

La solitària flor del cactus VI de L.


Un munt de llibretes tan negres
com blanques les seves pàgines sense màcula
reposen on les vas deixar, 
sota els llibres que un dia vam comentar.
Les he escrit i reescrit tants cops
estirat al sofà... les ampolles buides 
rodolant per terra, com brúixoles
amb vida pròpia i una follia desbocada...
Les ampolles vénen i van,
 les llibretes encara reposen, 
el meu cap també.
Llàstima d'història, ja no la recordo. 

diumenge, 2 de desembre del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé negre. XIV de L.

Tenia por a perdre, fins avui.
L'últim cop? no... mai.
Potser no sabia guanyar,
per a mi no és una excepció,
l'èxit quotidià no m'estimula,
suficient per a molts,
aliment d'egos per a d'altres...
una qüestió de percepcions,
simplement el meu estat natural.

Us he decebut, ho sé... ho crec,
¿tal vegada, he tingut sempre
el llindar massa alt?

 Tant se val...
torno a ser aquí.